Intel·ligència artificial en softwares jurídics.
La Intel·ligència Artificial la quarta revolució industrial com afectarà les bases de dades jurídiques i software jurídic? i professionals del dret?
La incorporació de la Intel·ligència Artificial és una tecnologia que està transformant les bases de dades i software jurídic, i en alguns països ja l’estan incorporant l’Administració de Justícia.
En alguns països, la IA ja està canviant la manera d’enfocar el serveis professionals de l’advocat i la seva relació amb l’administració de justícia.
La IA en l’actualitat no es pot dir que ho sigui real, és a dir, que la màquina aprengui experiències per si sola, sinó que són algorismes que desenvolupen i interpretant moltes dades, prèviament parametritzades i que faciliten resultats a les cerques a les necessitats plantejades.
Bases de dades i software jurídic
La IA incorporada a les bases de dades jurídiques, no només facilita la informació més precisa i òptima si no que en el futur ajudarà als advocats a ser millors els professionals.
El big data conjuntament amb IA en les bases de dades jurídiques, incorpora als resultats de les cerques variables analítiques i predictives, no només presenta els documents més favorables, sinó recomanacions i estratègies en cada cas concret.
També s’estan desenvolupant programes jurídics per ajudar a prendre decisions o assessora mitjançant l’anàlisi de milions de documents utilitzats per algorismes, que assistiran al professional del dret a trobar la millor solució amb poc inversió en temps.
Exemple d’un programa jurídic: un expedient judicial de milers de pàgines, analitzarà el contingut de cada una d’elles, les identificarà, després ho relacionarà amb documents jurídics, com ara: lleis, sentències o doctrina. Finalment, per oferir la informació més apropiada per resoldre el cas, amb molt poc temps.
L'advocat cada vegada més, haurà d'invertir en tecnologia per ser més competitiu. Share on XAdministració de justícia
La tecnologia de l’IA també es va incorporant a l’administració de justícia, paral·lament anirà afectant la manera de treballar l’advocat i relacionar-se amb el client i la justícia.
Hi ha exemples en alguns països com el sistema PROMETEA a l’Argentina o COMPAS als Estats Units, i d’altres al Japó i Corea.
En principi, aquesta tecnologia està enfocat a resoldre els temes jurídics més simples i repetitius, però fa falta veure com evolucionarà en el futur.
Tanmateix, el software actuals estan programats per persones, que prèviament parametritzen i desenvolupen els algorismes segons els seus punts de vista, lògica i moral.
Aquesta és la gran controvèrsia actual sobre aquests tipus de programa – és objectiva la interpretació que fan de les lleis en casa situació legal que es planteja?
Una altra pregunta que em faig és: què passarà quan el software de Justícia tingui que respondre qüestions legals plantejades per un programa legal comercial? o al revés?
Conclusió
Les eines tecnològiques jurídiques o anomenades legaltech, aniran guanyant pes en les empreses i despatxos d’advocats.
La IA encara estem una mica lluny, sobretot quan se incorpori la tecnologia quàntica. Això pot arribar entre 10 a 15 anys, encara que cada dia es van incorporant avenços tecnològics a les eines jurídiques.
En el meu entendre, els advocats haurà d’anar augmentat la inversió i el coneixement tecnològic per poder adaptar-se els nous temps i ser més competitiu.
Un canvi important, és quan la computació quàntica, que comportarà un evolució important a la IA.
Per últim, cal veure com evolucionaran els programes per l’administració de justícia i si tindran o no una implantació massiva. Aquests, com afectaran la relació entre els professionals del dret (advocats, jutges, procuradors, fiscals, i també la policia), ciutadans i empreses.
